A Formatgeria Casa Raubert som espònsors de la Cursa de Sant Bernabé

A Formatgeria Casa Raubert som espònsors de la Cursa de Sant Bernabé

Els millors especialistes en curses verticals es donaran cita el diumenge 30 de juny en l’edició de la cursa Sant Bernabé, una prova de 6 km, un desnivell positiu de 1.135 m i un de negatiu de 345 metres. Aquesta exigent i dura cursa que ha ja obert les inscripcions per a l’edició d’enguany, es va posar en marxa l’any 2016 per part del comú d’Andorra la Vella, recuperant una tradició: la competició entre els pastors de Sant Julià de Lòria i d’Andorra la Vella quan corrien cap a l’orri de Claror. Segons la tradició datada del juny del 1607 i amb una sentència dictada pel batlle Nicolau Montanya, qui arribés primer a l’orri seria el seu legítim usuari per poder fer formatge durant els mesos d’estiu.

La història recorda que la nit del 10 a l’11 de juny, Bartomeu Guiem i Bernat Ricard d’Engordany, van pujar a l’orri de Claror. Tenien la intenció de col·locar, amb la primera llum del dia, un senyal damunt de la porta de l’orri, i un altre al cóm de fer sagí. Segons era costum, la parròquia que arribava primer a l’orri de Claror el dia de Sant Bernabé tenia dret a ocupar-lo durant la resta de l’any, per orriar i formatjar i «altres consuetuds».

Després de col·locar els senyals —uns ramets fets amb branques de pi— Bartomeu Guiem i Bernat Ricard es van esperar, segons el seu testimoni, a què es fes de «gran dia» i, veient que no hi arribava ningú més, van decidir baixar. El cas és que, poc després, tres habitants de la parròquia de Sant Julià de Lòria van presentar-se a l’orri i, sense fer cas dels senyals, hi van posar el bestiar. El batlle va dictaminar en favor dels homes d’Andorra la Vella, ja que en aquella època Escaldes-Engordany no era parròquia, una cosa que no succeiria fins a l’any 1978.

A Formatgeria Casa Raubert som espònsors de la Cursa de Sant Bernabé la parròquia que arribava primer a l’orri de Claror el dia de Sant Bernabé tenia dret a ocupar-lo durant la resta de l’any, per orriar i formatjar i "altres consuetuds".